.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies»

  
  

 
 
 
 
 
Lectura del profeta Ezequiel

En aquells dies, l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari, i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a orient naixia, al costat dret, una font d’aigua, i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient, i vaig veure que l’aigua rajava del costat dret.
Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l’Arabà i desemboca a la mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei.»

Ez 47,1-2.8-9.12

Salm Responsorial

R. Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu, la mansió més sagrada de l’Altíssim.

Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s’enfonsen dins el mar. R

Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.

Déu hi és al mig, es manté ferma,
Déu la defensa abans que apunti el dia. R

El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
A tot arreu ha fet cessar els combats. R

Sl 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 5)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i d’altres continuen construint. Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist.
¿No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

1Co 3,9b-11.16-17

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.»
Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això? Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Jn 2,13-22

"La casa del Pare"

L’escena de l’expulsió dels venedors del temple de la tradició joànica té aspectes peculiars que s’adiuen a la celebració d’avui. N’escollim dos que són prou significatius.
En primer lloc, aquesta escena, en Joan, obre les actuacions de Jesús en el temple de Jerusalem (2,14) i ho fa com a primer episodi d’una freqüent activitat de Jesús en la ciutat santa, clarament marcada per l’oposició dels «jueus» (2,18; 5,10; 7,15, etc.), dels fariseus (7, 32; 8,13) i de les autoritats del temple (7,45; 11, 47.57). Val a dir que el tarannà de ferma protesta de l’actuació de Jesús és subratllat en l’escena pel «fuet de cordes» que Jesús empra en l’expulsió. D’aquesta forma, l’escena apunta a un enfrontament de Jesús que es donarà quasi sempre en el temple (5,14; 7,14; 7,28; 7,37; 8,20; 8,59; 10, 22-23). L’actitud de Jesús és moguda pel zel que sent pel veritable culte, com ho mostra la citació adaptada del Salm 69.
El segon aspecte que volem subratllar està enllaçat amb el primer: el sentit de l’escena no va ser copsat pels deixebles fins després de la resurrecció de Jesús. L’observació final del narrador subratlla que és només després de la resurrecció de Jesús que els deixebles entenen que el nou santuari anunciat per Jesús és el santuari de la seva persona. I és també aleshores que els deixebles acullen amb fe, tant el sentit de l’escriptura sobre el veritable lloc de culte, com també l’abast de l’enigmàtic anunci d’aquest nou lloc de culte que recolza en el zel de Jesús per la casa del seu Pare. La «casa del Pare» la trobem en altres llocs de Joan: «el fill és sempre a la casa del Pare» (8,35), una casa en la qual «hi ha moltes estances» (14,3). És un espai de fraternitat i de plenitud que Jesús anuncia als deixebles mitjançant la Magdalena («digues als meus germans que pujo al meu Pare que és també el vostre Pare» 20,17). És aleshores quan «els veritables adoradors adoraran al Pare en Esperit i en Veritat» (4,24), és a dir, en l’Esperit que els dóna a conèixer que Jesús és la Veritat (16,13; cf. 14,26 i 14,6).

Oriol Tuñí, SJ

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
 
IMATGES